Hola, món!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!

Publicat dins de General | 1 comentari

Partitures de FLAUTA de 1r d’ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Música medieval

Aquí teniu l’enllaç a les dues úniques audicions de música medieval:
 
 
1. El "Divisérund" és música monòdica (cant gregorià)
2. El "Gloria in excelsis Deo  " és música polifònica.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

La música del barroc

 

AUDICIONS OBLIGATÒRIES relacionades amb aquest tema:

 

1. El primer moviment del Concert de Brandemburg núm. 1, de J. S. Bach, Allegro (Concerto Grosso ).

2. El primer cor de la Passió Segons St. Mateu, de J. S, Bach (Oratori).

3. El primer moviment del Concert per a oboè Op. 9 núm. 2 de Tommaso Albinoni, Allegro e non presto (concert per a solista).

4. L’Ària de les Variacions Goldberg BWV 988 de J. S. Bach per a clavicèmbal.

5. La Reveuse, per a viola da gamba i baix continu, de Marin Marais.

 

L’enllaç és el següent:

 

http://cid-3255b303a6caad46.skydrive.live.com/browse.aspx/.res/3255B303A6CAAD46!644

 

RESUM

 

  1. Periodització: 1600-1750, aproximadament. La data 1750 coincideix amb la mort de J. S. Bach.
  2. Conceptes: La Polifonia i el contrapunt segueixen sent conreats, sobretot en l’àmbit de la música religiosa, però trobem ja la música basada en el nou sistema compositiu, el de lharmonia funcional, que es delata en les composicions basades en acords (i, per tant, d’”estructura” més aviat vertical que no pas horitzontal). El baix continu¸ el sistema de “taquigrafia” musical que resumeix els acords, fa acte de presència, i, de fet, dóna nom al període, que es pot anomenar Període del Baix Continu (BC). Veieu la fotocòpia de Händel (que també trobareu més avall).

 

    1. MÚSICA VOCAL BARROCA:

 

A.1. Música religiosa: el conreu de la Missa i del Motet segueix igual que als períodes anteriors. Ara bé, al barroc trobem també la Cantata religiosa i l’Oratori. La missa i el motet són de caràcter més aviat contrapuntístic, mentre que la cantata i l’oratori poden ser més harmònics, com l’òpera. La Passió segons St. Mateu entra dins de la categoria dels Oratoris.

 

A.2. Música profana: el naixement de l’Òpera pels volts del 1600 en el si de la camerata fiorentina del comte Bardi ( una acadèmia de Florència), és potser l’esdeveniment més important pel que fa a la música vocal barroca. Es tracta d’un drama en música que s’estructura en un seguit de recitatius i d’àries, a més de números instrumentals, corals i, de vegades, danses.

 

La diferència entre la Cantata religiosa  l’Oratori i l’Òpera és que aquesta darrera era (i és) escenificada en teatres especialment construïts per a tal efecte, mentre que els primers no ho eren (d’escenificats). L’Òpera sovint emprava les llengües modernes, mentre que algunes cantates i oratoris estaven en llatí, tot i que això no sempre és així.

En canvi, tenen com a trets comuns que s’estructuren exactament igual: números instrumentals (com a les Obertures) i corals amb recitatius i àries. En la música religiosa, però, hi ha més números corals, mentre que per raons òbvies no hi trobem danses. Si no entenguéssim el text i no veiéssim si la música s’escenifica o no, segurament no podríem distingir un Oratori d’una Òpera.

També trobem Cantates profanes, generalment per a pocs cantants, i que eren interpretades en les Acadèmies d’intel·lectuals.

 

    1. MÚSICA INSTRUMENTAL BARROCA:

 

b.1. La Suite: com el seu propi nom indica (en francès suite vol dir “seguit”), es tracta d’una successió de danses que formen un tot més o menys tancat, i que es concep com a una sola obra. Aquestes danses s’ordenen de manera que contrastin entre elles: una allemande, que és de caràcter majestuós sovint ve seguida d’una gavotte més ballable, i aquesta potser d’una sarabande molt severa. Molts cops la Suite acaba en una giga, que és de moviment molt ràpid. Que siguin danses no vol dir que es ballin. Els compositors adoptaven la seva forma, ritme, moviment i caràcter per a crear composicions abstractes, de concert. Molts cops les Suites anaven precedides d’un Preludi de tipus improvisatori, o d’una toccatta, si era per a instrument de teclat.

 

b.2 La Sonata i el concert (concerto): ambdues es basen en el principi del contrast entre: moviments i blocs sonors. M’explico. Moviments perquè el primer moviment (dit així de la primera peça que configura la sonata o el concert) contrasta en caràcter, ritme, tempo, tonalitat, etc., del segon, i aquest del tercer, etc. Per exemple, veieu el contrast entre el primer i el segon moviments dels Concert de Brandemburg núm. 1 de J. S. Bach. Veureu que el primer és molt més animat que no pas el segon. De fet, són molt diferents. Entre blocs sonors, sobretot al concerto: el bloc del tutti (el gruix de l’orquestra) contrasta amb les intervencions dels solistes. Escolteu el tercer moviment del Concert de Brandemburg núm. 1 o el primer moviment del Concert de Brandemburg núm. 2  per veure com es succeeixen les intervencions tutti i solistes. Podem distingir dos tipus de concert: el Concerto Grosso per a tutti i grup de solistes i el Concert "a seques" per a tutti i solista.

 

b.3 El Preludi i la Fuga: Són formes instrumentals que sovint trobem lligades entre si. La peça de més entitat és la fuga (forma musical on, com el seu propi nom indica, sembla que les veus es persegueixin entre elles), que ve precedida d’un preludi de caràcter menys formal i improvisatori. És molt conegut el Preludi i Fuga en re menor de J. S. Bach.

 

C. Els instruments. A classe us he presentat alguns instruments solistes típics del barroc. Aquí en teniu algunes imatges:

 

El llaüt barroc:

 

 

 

 La viola da gamba:

 

 

El clavicèmbal:

 

 

Partitura de Händel amb el Baix Continu en el darrer pentagrama:

 

 

RETRATS DE COMPOSITORS:

 

Johann Sebastian Bach:

 

 

G. F. Händel:

 

 

Antonio Vivaldi

 

 

Publicat dins de General | 1 comentari

Comentaris de text del barroc

COMENTARIS DE TEXT

 

Nom i cognoms:

Grup:

Data:

 

Primer text

 

«De cómo Sebastián [Johann Sebastian Bach], al llegar a Leipzig, pasó con su novia-esposa en brazos del umbral de la casa del cantor; de cómo llegó a ser el maestro del órgano y el célebre Bach; de cómo compuso las cantatas y los motetes; de cómo, a pesar de ser cruelmente martirizado en la escuela de canto, laboró infatigablemente en la paz de su hogar.

 

Es siempre una cosa extraña el trasladarse a otro lugar y cobijarse bajo un nuevo techo. ¡Cómo preocupa lo que deparará el destino entre las nuevas paredes! A partir de entonces, la casa del cantor de Leipzig [el cantor era el mestre de capella] guardaba para nosotros la vida y la muerte: el nacimiento de muchos hijos, la muerte de algunos y, por último, la de Sebastián, que dejó el mundo vacío y triste para nosotros.

Cuando llegamos a Leipzig en la última semana de mayo de 1723, con todos nuestros bienes y nuestra joven familia, al detenernos ante la casa del cantor, saltó Sebastián del coche y quiso pasar conmigo en brazos el umbral, siguiendo la vieja costumbre alemana. “¡Si bien se mira, no eres más que mi novia!”, me dijo dándome un beso al pasar por la puerta. Y detrás de nosotros entraba su hermosa hija Dorotea llevando en brazos a mi pequeña Cristina [la que escriu és la segona dona de J. S. Bach. Quan es van casar ell ja tenia fills del seu primer matrimoni]. Sebastián sorprendió mi mirada a la nena. “Bah – exclamó con su sonrisa bondadosa – . ¡Seguirías siendo mi novia aunque tuviese veinte hijos!”. Y doy gracias a Dios porque en los treinta años que duró nuestro matrimonio no sólo fue un buen marido, sino también un amante cariñoso. No parecía advertir que yo envejecía, que mis mejillas iban teniendo arrugas y que me salían hebras de plata en los cabellos. Únicamente una vez me dijo: “tu cabello rubio fue para mí, muchos años, un rayo de sol; ahora, con sus hebras de plata, será mi rayo de luna. Es una luz más preferible para la clase de enamorados que nosotros somos”.

(…) Esta casa formaba parte de la Escuela de Santo Tomás, construida a uno de sus lados, y tenía dos pisos. Era muy bonita y cómoda, pero, al cabo de ocho años, en los que nuestra familia había crecido de una manera considerable, se vio que era demasiado pequeña, y tuvimos que trasladarnos provisionalmente a la casa del molino, mientras a la nuestra le añadían un piso. Esta ampliación, además de unos cuantos dormitorios más, nos deparó un amplio salón de música, muy alegre, desde el que un gran pasillo conducía a la espaciosa sala de clases de la Escuela de Santo Tomás, y esta disposición era para Sebastián muy cómoda y agradable.

Antes de que Sebastián fuese investido oficialmente en su título de cantor, tuvo que presentarse al Consejo de Leipzig y jurar que cumpliría su cometido con aplicación y fidelidad. También tuvo que prometer que cumpliría las cláusulas de su largo contrato, del cual copio algunos trozos porque es uno de los documentos más importantes de la vida de Sebastián. Tuvo que prometer:

 

1º Servir de ejemplo a los alumnos, con una vida y un comportamiento honorables; acudir con puntualidad a la escuela y enseñar concienzudamente a los muchachos.

2º Tratar de mejorar la música religiosa en las dos iglesias principales de esta ciudad, poniendo para ello todos los medios a mi alcance.

5º No admitir en la escuela a muchachos que no tengan ya una base de conocimientos musicales o las aptitudes necesarias para aprovechar la instrucción musical, y tampoco aceptarlos sin el consentimiento y aprobación de los señores inspectores y directores.

6º A fin de evitar a las iglesias gastos inútiles, enseñar a los chicos no solamente música vocal, sino también instrumental.

7º Para no interrumpir el orden de la iglesia, que la parte musical no sea demasiado larga ni tenga un carácter teatral, sino hacerla propia para estimular la devoción de los fieles.

9 º Tratar a los alumnos con precaución y amabilidad y, en caso de desobediencia, castigarlos con moderación y comunicárselo a quien corresponda.

10 º Cumplir fielmente mis deberes de enseñar en la escuela, y todos los demás que me pudieran corresponder.

(…) Es fácil deducir de este documento que Sebastián tenía que hacer los sacrificios de su libertad personal y de su jerarquía al transformarse, de director de orquesta de la corte de Cöthen, en cantor de la Escuela de Santo Tomás de Leipzig. Pero había meditado bien el asunto previamente y, tomada la resolución, no tenía por qué quejarse. (…) Tenía que hacer muchas cosas que no estaban a la altura de su genio, como, por ejemplo, enseñar latín a los alumnos de la Escuela de Santo Tomás; pero todas estas contrariedades las olvidaba con la alegría de volver a tener a su disposición un órgano poderoso.»

 

Extret de La pequeña crónica de Ana Magdalena Bach, obra atribuïda a Esther Meynell.

 

 

Segon text:

 

«Los niños iban con el Maestro de Capilla a vísperas y demás oficios que se celebrasen en la Capilla del Palacio Real, y respecto de su horario, es bastante explicativo de lo denso de su formación musical. Se levantaban a las seis y media y, después de una breve oración, recibían clase de latín hasta las siete y media. A esa hora desayunaban  fruta del tiempo con un poco de pan e iban a Palacio, por la calle “con sosiego, de dos en dos por su antigüedad”. A las nueve regresaban de Palacio y el teniente del colegio tenía dos horas de ejercicios con ellos, cantando algunas misas y otras obras y enseñándoles versos, antífonas, lecciones de difuntos, maitines de Navidad y Reyes, etc. A las doce comían, hasta la una, y de una a tres tenían descanso. De tres a cuatro “escribirán planas los que no sepan escribir; los otros harán ejercicio de Latín o Gramática”. De cuatro a siete recibían “lecciones de contrapunto o estudio de madrigales”, esto es, polifonía. A las siete, escuela. A las ocho, cena, hasta las nueve, hora en que rezaban el rosario y la Salve, hasta las diez, en que se iban a acostar.»

 

Descripció de Josep Subirà del règim dels nens interns a l’escola del Palau Reial de Madrid, al s. XVIII.

 

Qüestionari:

 

  1. On vivien Bach i la seva família quan era cantor de la Catedral de Leipzig?
  2. Què ensenyava Bach als seus alumnes?
  3. Per què creus que era preferible per a Johann Sebastian Bach treballar de mestre de capella a Leipzig, enlloc de ser director d’orquestra en una cort o ser músic freelance?
  4. A més de la seva feina com a professor, quines altres tasques tenia encomanades?
  5. Quines matèries aprenien els nens cantors del Palau Reial de Madrid?
  6. Busca les següents paraules al diccionari o per internet:

 

a)      Vísperas (Vespres).

b)     Antífonas (Antífones).

c)      Contrapunto (Contrapunt).

d)     Madrigales (Madrigals).

 

  1. Després de llegir i contrastar els dos textos fes un exercici d’imaginació i escriu, en no menys d’una plana de full, una redacció basada en un dels següents temes:

  Opció a) Un dia qualsevol en la vida de J. S. Bach.

  Opció b) Un dia qualsevol en la vida d’un nen cantor a l’escola del Palau Reial de Madrid, al segle XVIII.

Pots fer-ho buscant elements de contrast amb com creus que és la vida d’un músic o d’un estudiant d’avui dia.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La música del Renaixement

 

La música del Renaixement

 

Audicions obligatòries:

 

  1. Motet O Magnum Mysterium, de Tomás Luís de Victoria
  2. Chanson polifònica Mille Regretz, de Josquin Desprez
  3. Fantastia núm. 1 dels Seys libros del delphín de música, per a viola de mà, de Luys de Narváez (encara que no us ho creieu s’escrivia així)

L’enllaç a les audicions és el següent:

 

http://cid-3255b303a6caad46.skydrive.live.com/browse.aspx/.res/3255B303A6CAAD46!590

 

Aquí teniu el resum esquemàtic del tema.

 

 

LA MÚSICA AL RENAIXEMENT

 

Recordeu que això és un RESUM, on no hi ha – no pot haver-hi – tot el que s’ha dit a classe.

 

1. Periodització aproximada: segles XV i XVI (en música). Els musicòlegs diuen que comença al 1430, però a mi m’agrada més la data del 1453, per allò de la caiguda de Constantinoble. S’acaba al 1600, coincidint amb l’arribada de l’òpera.

2. Conceptes: domini absolut de la Polifonia, que genera el sistema de composició anomenat contrapunt. El contrapunt renaixentista es basa en l’alternació de passatges imitatius amb altres d’acòrdics. La imitació és el procediment pel qual les diferents veus (melodies) aprofiten (“imiten”) el mateix material melòdic (veieu l’inici del Kyrie de la Missa O Magnum Mysterium de T. L. De Victoria que vam veure a classe). Als passatges acòrdics, en canvi, les veus van “a una”, formant “blocs sonors”. La textura d’una composició o d’un passatge està determinada precisament per això.

També és l’època de l’esclat de la música profana escrita i dels inicis de la música instrumental. Tot i així, la música religiosa segueix sent molt important, amb la Missa i el Motet com a formes principals.

Les formes més importants de la música vocal profana són la cançó (chanson) polifònica (de tipus més culte i complex) i, als regnes hispànics, el villancet (estròfic amb tornada) i el romanç (estròfic). Més endavant apareix el Madrigal, una forma culta lligada als cercles més intel·lectualitzats, que cerca expressar musicalment el text. La seva representació donarà pas a l’Òpera, pocs anys després.

Les formes instrumentals que hem vist són: les danses, i les fantasies, ricercare i tientos, que són formes de tipus més lliure i improvisat.

Els instruments tenen un gran desenvolupament al s. XVI, sobretot. Destaquen les famílies de corda fregada (violes d’arc, com la viola da gamba, o la viola da braccio), corda polsada (com el llaüt, la viola de mà, etc.), de vent (amb el sacabutx, el baixó, l’orgue, etc.), instruments de percussió i de teclat (clavicèmbal i clavicordi).

 

Segles

Esdeveniments històrics

Tipus de música religiosa

Tipus de música profana

Compositors

Característiques

XV

1453, caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.

1455, invenció de la impremta per Gutemberg

Missa (forma subjecta al text de la missa, que és invariable), Motet (forma més lliure, textos no litúrgics. Camp d’experimentació de la polifonia).

Danses diverses

 

La inspiració en el món grecollatí comporta l’assumció de les idees d’aquells temps sobre la música. Això va incidir en l’aparició de l’Òpera.

La música també s’imprimeix (cal pensar en Petrucci), cosa que fa que es divulgui molt més. Polifonia bàsica a 4 veus

El Madrigal plasma els “afectes” del text a partir de la retòrica musical.

S’escriu música solista per a arpa, viola de mà, llaüt, orgue, violes d’arc, etc.

Humanisme, traducció i estudi renovat de les fonts (els documents) del món antic.

 

 

 

 

 

1492, “descobriment” d’Amèrica

Cançó polifònica. Romanç, villancet. Cancioneros (com el Cançoner de la Colombina, d’Hernando Colón, fill de Cristòfor Colom)

Josquin Desprez (1440-1521), de l’escola flamenca.

Juan del Encina (1468-1529). Principal autor del Cancionero de Palacio.

XVI

1517 Reforma Protestant

 

½ de segle, Contrareforma catòlica.

 

Acadèmies d’intel·lectuals diversos (pintors, músics, gramàtics, poetes, etc.) que representen l’avantguarda artística de l’època. En una d’aquestes acadèmies, a Florència, neix l’òpera).

Madrigal.

Música instrumental (tientos, ricercare. Fantasies, danses…)

G.P. da Palestrina, principal autor italià de la Contrareforma.

Tomás Luís de Victoria, principal autor espanyol de música religiosa.

 

 Exemple d’imitació al motet O Magnum mysterium de Tomás Luís de Victoria:

 

 

Alguns instruments renaixentistes:

 

El llaüt:

 

 

La viola de mà (se’n diu així perquè es toca amb els dits de les mans). És l’instrument semblant a la guitarra que toca l’àngel de dalt de tot:

 

 

La viola de gamba (dita així perquè es toca entre les cames):

 

 

Altres imatges relacionades:

 

La impremta de Gutemberg:

 

 

 

Aspecte que oferia la música impresa:

 

 

El món abans dels nous descobriments geogràfics:

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El rock i el pop

Audicions obligatòries (3B i 3C):
 
1. Elvis Presley, Jailhouse Rock
2. The Beatles, She loves you
3. Jimmy Hendrix, Voodoo Child
4. Deep Purple, Smoke on the water
5. Supertramp, The logical song
6. The Police, Roxanne
7. Depeche Mode, Never let me down
 
Aquí teniu l’enllaç amb les audicions de rock i pop:
 
 
També podeu clickar alguns enllaços del youtube que hi ha a sota.
 
RESUM DEFINITIU
 

El Rock i el Pop

 

Resum esquema:

 

Dècades

Sessió I i II

Sessió III i IV

50’

         Bill Haley

         Elvis Presley

 

60’

         The Beatles

         The Rolling Stones

         The Who

         Jimmy Hendrix

 

70’

         Led Zeppelin

         Deep Purple

         Bob Dylan

         Bob Marley

         Pink Floyd

         Yes

79’/80’

         Sex Pistols

 

         Supertramp

 

80’

         Iron Maiden

         Judas Priest

         Alan Parsons Project

         The Police

         OMD

         Depeche Mode

         The Cure

         Prince

         Madonna

         Michael Jackson

80/90’

         Metallica

         Venom

90’

         Guns’roses

         Nirvana

 

Als anys 50’: època de postguerra (després de la II GM) i de l’inici de la “Guerra freda”:  trobem el fenomen del Rock’roll. Bill Halley and the Comets són el primer grup de Rock que enregistra un LP, amb el seu tema Rock Around the Clock. El mateix Elvis farà una versió d’aquesta cançó. El Rock’roll és un estil que beu directament de la música negra. Bàsicament del blues o del soul, i és un fenomen nord-americà. Audició obligatòria: Elvis Presley, Jailhouse Rock

 ( http://www.youtube.com/watch?v=zRu3tw9fYxE )

Als 60’: els anys de les “vaques grasses”, del moviment hippie, de les protestes contra la Guerra del Vietnam  i les protestes del maig del 68 a Europa, que reclamen més llibertat: mirem cap a la Gran Bretanya. Allí sorgeixen un seguit de grups amb molta personalitat i un so diferent, tot i que coneixeran molt bé la música americana. Per una banda, els The Beatles, que marcaran una mica el so del “Pop britànic”. També hi ha els The Rolling Stones, que també estan molt influïts per la música negra. Els The Who aprofundiran en un so més dur i aspre. En Jimmy Hendrix, als EEUU, donarà un pas endevant en la “conquesta del so”: guitarrista virtuós, experimentarà amb els efectes de so per a la guitarra (el wah-wah, per exemple) i la saturació. El so d’en Hendrix influirà els grups de Rock dur (Hard Rock). Audicions obligatòries: The Beatles, She loves you ( http://www.youtube.com/watch?v=l2fDUb57_xk ) i Jimmy Hendrix, Voodoo Child ( http://www.youtube.com/watch?v=wj-9gkl7n9g )

 

Anys 70’: és una dècada musicalment complexa:

 

  1. Trobem l’explosió del Hard Rock: grups britànics com Led Zeppelin, Deep Purple o Black Sabbath s’endinsaran en el so cada cop més distorsionat de la guitarra i amb ritmes de bateria molt marcats. També estaran, com no, molt influïts pel blues. Audició obligatòria: Deep Purple, Smoke on the Water ( http://www.youtube.com/watch?v=9jp3de50_d8 )
  2. Als EEUU triomfa la música dels cantautors del rotllo hippie com la Joan Baez o en Bob Dylan.
  3. A Jamaica comença el moviment Reggae, bàsicament amb Bob Marley i Peter Tosh. És un moviment cultural complex, marcat per una defensa contra l’esperit capitalista americà i un cert toc místic.
  4. La música de ball origina el fenomen de la música disco de la que en són representants Gloria Gaymour o els Bee Gees, per exemple.
  5. El Rock Simfònic: també al Regne Unit sorgeixen grups com Pink Floyd, Yes, Genesis, etc. Utilitzen la tecnologia (sintetitzadors, efectes de so, etc.) i elaboren temes musicals estructuralment llargs i complexos. En alguns casos imiten (com poden) les estructures de la música clàssica, i fins i tot incorporen instruments d’orquestra. Alguns músics, com en Mike Oldfield, s’especialitzen en la composició de grans “simfonies” eclèctiques (hi fiquen des d’oboès i violins a guitarres elèctriques, bateries, gaites i instruments del folklore celta).

Entre els 70′ i els 80′:

 

1. La crisi econòmica, entre d’altres factors, acaba amb la il·lusció hippie. Aleshores trobem estils contestataris i contraculturals, com el Heavy Metal i el Punk. Ambdós poden considerar-se fills del Hard Rock, però el primer és un estil que més aviat persegueix finalitats estètiques i virtuosístiques (els intèrprets de Heavy eren músics virtuosos), el segon (el Punk) és més aviat un moviment de protesta social. Musicalment no és gaire interessant, però sí que ho són les seves lletres. El grup més emblemàtic del Punk, els Sex Pistols és el responsable de frases com "no hi ha futur per a tu" o " mor jove i tindràs un bonic cadàver". Aquests moviements sovint s’associen al consum de drogues com l’heroïna, que va acabar amb la vida de molts joves als anys 80 i 90. Grups emblemàtics del Heavy són Iron Maiden o Judas Priest, per exemple.

 

Als 80′:

 

1. És la dècada daurada del Heavy Metal.

2. Apareix el Pop, amb figures tant destacades com Madonna, Prince o Michael Jackson. El pop es basa en cançons melòdiques, enganxoses i fàcilment recordables. Cal destacar també l’aparició del pop britànic amb grups com Spandau Ballet i Duran Duran.

3. El rock simfònic segueix amb alguns grups que estan també a cavall d’altres estils: Supertramp, Queen, Alan Parsons Project, The Police, etc., són difícilment classificables i beuen de moltes fonts diferents. Audicions obligatòries: Supertramp, The Logical Song ( http://www.youtube.com/watch?v=pBAasek8NR4 ) i The Police, Roxanne ( http://www.youtube.com/watch?v=_3kG-7I_Y6k )

4. Aparició del Tecno (o techno) a la gran bretanya sobretot, amb grups com OMD o Depeche Mode, entre molts d’altres. EL tecno utilitza els darrers avenços tecnològics, com el seu propi nom indica, i màquines de programació de ritmes. Audició Obligatòria: Depeche Mode, Never Let me Down (http://www.youtube.com/watch?v=3O83sZV360A )

 

Entre els 80′ i 90′:

 

– El Heavy es desintegra i apareixen moviments extrems, amb una sonoritat desagradable: Venom, Megadeth, Possessed, etc. Generen moviements anomenats Death Metal o Trash Metal. Els seus noms ja ho diuen tot. No poden tocar més ràpid ni més brut.

 

90′:

 

1. Trobem un cert retorn a la sonoritat dels anys 70, però això sí, amb les noves tecnologies. Hi ha grups com Guns’n Roses, Rage Against the Machine o Nirvana que molts cops recorden als Zeppelin o a Jimmy Hendrix.

2. En el món del pop passa el mateix amb Lenny Kravitz. Sorgeixen grups molt potents com The Cramberries, Oasis, etc.

3. L’antic breakdance, un moviment urbà basat en el ball i els grafittis, dóna pas al Rap i al Hip-hop, moviments que alternen el cant recitat amb bases compostes expressament. És un moviment que deriva de la cultura dels Dj’s i que tindrà molta repercussió a la primera dècada del s. XXI.

Publicat dins de General | Deixa un comentari