Resum TEMA 2

 
 

TEMA II: LA MÚSICA AL RENAIXEMENT

 

Recordeu que això és un RESUM, on no hi ha – no pot haver-hi – tot el que s’ha dit a classe.

 

1. Periodització: segles XV i XVI (en música).

2. Conceptes: domini absolut de la Polifonia, que genera el sistema de composició anomenat contrapunt. El contrapunt renaixentista es basa en l’alternació de passatges imitatius amb altres d’acòrdics. La imitació és el procediment pel qual les diferents veus (melodies) aprofiten (“imiten”) el mateix material melòdic (veieu l’inici del Kyrie de la Missa O Magnum Mysterium de T. L. De Victoria que vam veure a classe). Als passatges acòrdics, en canvi, les veus van “a una”, formant “blocs sonors”. La textura d’una composició o d’un passatge està determinada precisament per això.

També és l’època de l’esclat de la música profana escrita i dels inicis de la música instrumental. Tot i així, la música religiosa segueix sent molt important, amb la Missa i el Motet com a formes principals.

Les formes més importants de la música vocal profana són la cançó polifònica (de tipus més culte i complex) i, als regnes hispànics, el villancet (estròfic amb tornada) i el romanç (estròfic). Més endavant apareix el Madrigal, una forma culta lligada als cercles més intel·lectualitzats, que cerca expressar musicalment el text. La seva representació donarà pas a l’Òpera, pocs anys després.

Les formes instrumentals que hem vist són: les danses (normalment de dos períodes: AB), i les fantasies, ricercare i tientos, que són formes de tipus més lliure i improvisat.

Els instruments tenen un gran desenvolupament al s. XVI, sobretot. Destaquen les famílies de corda fregada (violes d’arc, com la viola da gamba, o la viola da braccio), corda polsada (com el llaüt, la viola de mà, etc.), de vent (amb el sacabutx, el baixó, l’orgue, etc.), instruments de percussió i de teclat (clavicèmbal i clavicordi).

Segles

Esdeveniments històrics

Tipus de música religiosa

Tipus de música profana

Compositors

Característiques

XV

1453, caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.

1455, invenció de la impremta per Gutemberg

Missa (forma subjecta al text de la missa, que és invariable), Motet (forma més lliure, textos no litúrgics. Camp d’experimentació de la polifonia).

Danses diverses

 

La música també s’imprimeix (cal pensar en Petrucci), cosa que fa que es divulgui molt més. Polifonia bàsica a 4 veus.

Humanisme, traducció i estudi renovat de les fonts (els documents) del món grecollatí.

 

 

 

 

 

1492, “descobriment” d’Amèrica

Cançó polifònica. Romanç, villancet. Cancioneros.

Josquin Des Prés (1440-1521), de l’escola flamenca.

Juan del Encina (1468-1529). Principal autor del Cancionero de Palacio.

La inspiració en el món grecollatí comporta l’assumció de les idees d’aquells temps sobre la música. Això va incidir en l’aparició de l’Òpera.

XVI

1517 Reforma Protestant

 

½ de segle, Contrareforma catòlica.

Madrigal.

Música instrumental (tientos, ricercare. Fantasies, danses…)

G.P. da Palestrina, principal autor italià de la Contrareforma.

Tomás Luís de Victoria, principal autor espanyol de música religiosa.

El Madrigal plasma els “afectes” del text a partir de la retòrica musical.

S’escriu música solista per a arpa, viola de mà, llaüt, orgue, violes d’arc, etc.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Resums Història de la Música. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s