El rock i el pop

Audicions obligatòries (3B i 3C):
 
1. Elvis Presley, Jailhouse Rock
2. The Beatles, She loves you
3. Jimmy Hendrix, Voodoo Child
4. Deep Purple, Smoke on the water
5. Supertramp, The logical song
6. The Police, Roxanne
7. Depeche Mode, Never let me down
 
Aquí teniu l’enllaç amb les audicions de rock i pop:
 
 
També podeu clickar alguns enllaços del youtube que hi ha a sota.
 
RESUM DEFINITIU
 

El Rock i el Pop

 

Resum esquema:

 

Dècades

Sessió I i II

Sessió III i IV

50’

         Bill Haley

         Elvis Presley

 

60’

         The Beatles

         The Rolling Stones

         The Who

         Jimmy Hendrix

 

70’

         Led Zeppelin

         Deep Purple

         Bob Dylan

         Bob Marley

         Pink Floyd

         Yes

79’/80’

         Sex Pistols

 

         Supertramp

 

80’

         Iron Maiden

         Judas Priest

         Alan Parsons Project

         The Police

         OMD

         Depeche Mode

         The Cure

         Prince

         Madonna

         Michael Jackson

80/90’

         Metallica

         Venom

90’

         Guns’roses

         Nirvana

 

Als anys 50’: època de postguerra (després de la II GM) i de l’inici de la “Guerra freda”:  trobem el fenomen del Rock’roll. Bill Halley and the Comets són el primer grup de Rock que enregistra un LP, amb el seu tema Rock Around the Clock. El mateix Elvis farà una versió d’aquesta cançó. El Rock’roll és un estil que beu directament de la música negra. Bàsicament del blues o del soul, i és un fenomen nord-americà. Audició obligatòria: Elvis Presley, Jailhouse Rock

 ( http://www.youtube.com/watch?v=zRu3tw9fYxE )

Als 60’: els anys de les “vaques grasses”, del moviment hippie, de les protestes contra la Guerra del Vietnam  i les protestes del maig del 68 a Europa, que reclamen més llibertat: mirem cap a la Gran Bretanya. Allí sorgeixen un seguit de grups amb molta personalitat i un so diferent, tot i que coneixeran molt bé la música americana. Per una banda, els The Beatles, que marcaran una mica el so del “Pop britànic”. També hi ha els The Rolling Stones, que també estan molt influïts per la música negra. Els The Who aprofundiran en un so més dur i aspre. En Jimmy Hendrix, als EEUU, donarà un pas endevant en la “conquesta del so”: guitarrista virtuós, experimentarà amb els efectes de so per a la guitarra (el wah-wah, per exemple) i la saturació. El so d’en Hendrix influirà els grups de Rock dur (Hard Rock). Audicions obligatòries: The Beatles, She loves you ( http://www.youtube.com/watch?v=l2fDUb57_xk ) i Jimmy Hendrix, Voodoo Child ( http://www.youtube.com/watch?v=wj-9gkl7n9g )

 

Anys 70’: és una dècada musicalment complexa:

 

  1. Trobem l’explosió del Hard Rock: grups britànics com Led Zeppelin, Deep Purple o Black Sabbath s’endinsaran en el so cada cop més distorsionat de la guitarra i amb ritmes de bateria molt marcats. També estaran, com no, molt influïts pel blues. Audició obligatòria: Deep Purple, Smoke on the Water ( http://www.youtube.com/watch?v=9jp3de50_d8 )
  2. Als EEUU triomfa la música dels cantautors del rotllo hippie com la Joan Baez o en Bob Dylan.
  3. A Jamaica comença el moviment Reggae, bàsicament amb Bob Marley i Peter Tosh. És un moviment cultural complex, marcat per una defensa contra l’esperit capitalista americà i un cert toc místic.
  4. La música de ball origina el fenomen de la música disco de la que en són representants Gloria Gaymour o els Bee Gees, per exemple.
  5. El Rock Simfònic: també al Regne Unit sorgeixen grups com Pink Floyd, Yes, Genesis, etc. Utilitzen la tecnologia (sintetitzadors, efectes de so, etc.) i elaboren temes musicals estructuralment llargs i complexos. En alguns casos imiten (com poden) les estructures de la música clàssica, i fins i tot incorporen instruments d’orquestra. Alguns músics, com en Mike Oldfield, s’especialitzen en la composició de grans “simfonies” eclèctiques (hi fiquen des d’oboès i violins a guitarres elèctriques, bateries, gaites i instruments del folklore celta).

Entre els 70′ i els 80′:

 

1. La crisi econòmica, entre d’altres factors, acaba amb la il·lusció hippie. Aleshores trobem estils contestataris i contraculturals, com el Heavy Metal i el Punk. Ambdós poden considerar-se fills del Hard Rock, però el primer és un estil que més aviat persegueix finalitats estètiques i virtuosístiques (els intèrprets de Heavy eren músics virtuosos), el segon (el Punk) és més aviat un moviment de protesta social. Musicalment no és gaire interessant, però sí que ho són les seves lletres. El grup més emblemàtic del Punk, els Sex Pistols és el responsable de frases com "no hi ha futur per a tu" o " mor jove i tindràs un bonic cadàver". Aquests moviements sovint s’associen al consum de drogues com l’heroïna, que va acabar amb la vida de molts joves als anys 80 i 90. Grups emblemàtics del Heavy són Iron Maiden o Judas Priest, per exemple.

 

Als 80′:

 

1. És la dècada daurada del Heavy Metal.

2. Apareix el Pop, amb figures tant destacades com Madonna, Prince o Michael Jackson. El pop es basa en cançons melòdiques, enganxoses i fàcilment recordables. Cal destacar també l’aparició del pop britànic amb grups com Spandau Ballet i Duran Duran.

3. El rock simfònic segueix amb alguns grups que estan també a cavall d’altres estils: Supertramp, Queen, Alan Parsons Project, The Police, etc., són difícilment classificables i beuen de moltes fonts diferents. Audicions obligatòries: Supertramp, The Logical Song ( http://www.youtube.com/watch?v=pBAasek8NR4 ) i The Police, Roxanne ( http://www.youtube.com/watch?v=_3kG-7I_Y6k )

4. Aparició del Tecno (o techno) a la gran bretanya sobretot, amb grups com OMD o Depeche Mode, entre molts d’altres. EL tecno utilitza els darrers avenços tecnològics, com el seu propi nom indica, i màquines de programació de ritmes. Audició Obligatòria: Depeche Mode, Never Let me Down (http://www.youtube.com/watch?v=3O83sZV360A )

 

Entre els 80′ i 90′:

 

– El Heavy es desintegra i apareixen moviments extrems, amb una sonoritat desagradable: Venom, Megadeth, Possessed, etc. Generen moviements anomenats Death Metal o Trash Metal. Els seus noms ja ho diuen tot. No poden tocar més ràpid ni més brut.

 

90′:

 

1. Trobem un cert retorn a la sonoritat dels anys 70, però això sí, amb les noves tecnologies. Hi ha grups com Guns’n Roses, Rage Against the Machine o Nirvana que molts cops recorden als Zeppelin o a Jimmy Hendrix.

2. En el món del pop passa el mateix amb Lenny Kravitz. Sorgeixen grups molt potents com The Cramberries, Oasis, etc.

3. L’antic breakdance, un moviment urbà basat en el ball i els grafittis, dóna pas al Rap i al Hip-hop, moviments que alternen el cant recitat amb bases compostes expressament. És un moviment que deriva de la cultura dels Dj’s i que tindrà molta repercussió a la primera dècada del s. XXI.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s