La música del Renaixement

 

La música del Renaixement

 

Audicions obligatòries:

 

  1. Motet O Magnum Mysterium, de Tomás Luís de Victoria
  2. Chanson polifònica Mille Regretz, de Josquin Desprez
  3. Fantastia núm. 1 dels Seys libros del delphín de música, per a viola de mà, de Luys de Narváez (encara que no us ho creieu s’escrivia així)

L’enllaç a les audicions és el següent:

 

http://cid-3255b303a6caad46.skydrive.live.com/browse.aspx/.res/3255B303A6CAAD46!590

 

Aquí teniu el resum esquemàtic del tema.

 

 

LA MÚSICA AL RENAIXEMENT

 

Recordeu que això és un RESUM, on no hi ha – no pot haver-hi – tot el que s’ha dit a classe.

 

1. Periodització aproximada: segles XV i XVI (en música). Els musicòlegs diuen que comença al 1430, però a mi m’agrada més la data del 1453, per allò de la caiguda de Constantinoble. S’acaba al 1600, coincidint amb l’arribada de l’òpera.

2. Conceptes: domini absolut de la Polifonia, que genera el sistema de composició anomenat contrapunt. El contrapunt renaixentista es basa en l’alternació de passatges imitatius amb altres d’acòrdics. La imitació és el procediment pel qual les diferents veus (melodies) aprofiten (“imiten”) el mateix material melòdic (veieu l’inici del Kyrie de la Missa O Magnum Mysterium de T. L. De Victoria que vam veure a classe). Als passatges acòrdics, en canvi, les veus van “a una”, formant “blocs sonors”. La textura d’una composició o d’un passatge està determinada precisament per això.

També és l’època de l’esclat de la música profana escrita i dels inicis de la música instrumental. Tot i així, la música religiosa segueix sent molt important, amb la Missa i el Motet com a formes principals.

Les formes més importants de la música vocal profana són la cançó (chanson) polifònica (de tipus més culte i complex) i, als regnes hispànics, el villancet (estròfic amb tornada) i el romanç (estròfic). Més endavant apareix el Madrigal, una forma culta lligada als cercles més intel·lectualitzats, que cerca expressar musicalment el text. La seva representació donarà pas a l’Òpera, pocs anys després.

Les formes instrumentals que hem vist són: les danses, i les fantasies, ricercare i tientos, que són formes de tipus més lliure i improvisat.

Els instruments tenen un gran desenvolupament al s. XVI, sobretot. Destaquen les famílies de corda fregada (violes d’arc, com la viola da gamba, o la viola da braccio), corda polsada (com el llaüt, la viola de mà, etc.), de vent (amb el sacabutx, el baixó, l’orgue, etc.), instruments de percussió i de teclat (clavicèmbal i clavicordi).

 

Segles

Esdeveniments històrics

Tipus de música religiosa

Tipus de música profana

Compositors

Característiques

XV

1453, caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.

1455, invenció de la impremta per Gutemberg

Missa (forma subjecta al text de la missa, que és invariable), Motet (forma més lliure, textos no litúrgics. Camp d’experimentació de la polifonia).

Danses diverses

 

La inspiració en el món grecollatí comporta l’assumció de les idees d’aquells temps sobre la música. Això va incidir en l’aparició de l’Òpera.

La música també s’imprimeix (cal pensar en Petrucci), cosa que fa que es divulgui molt més. Polifonia bàsica a 4 veus

El Madrigal plasma els “afectes” del text a partir de la retòrica musical.

S’escriu música solista per a arpa, viola de mà, llaüt, orgue, violes d’arc, etc.

Humanisme, traducció i estudi renovat de les fonts (els documents) del món antic.

 

 

 

 

 

1492, “descobriment” d’Amèrica

Cançó polifònica. Romanç, villancet. Cancioneros (com el Cançoner de la Colombina, d’Hernando Colón, fill de Cristòfor Colom)

Josquin Desprez (1440-1521), de l’escola flamenca.

Juan del Encina (1468-1529). Principal autor del Cancionero de Palacio.

XVI

1517 Reforma Protestant

 

½ de segle, Contrareforma catòlica.

 

Acadèmies d’intel·lectuals diversos (pintors, músics, gramàtics, poetes, etc.) que representen l’avantguarda artística de l’època. En una d’aquestes acadèmies, a Florència, neix l’òpera).

Madrigal.

Música instrumental (tientos, ricercare. Fantasies, danses…)

G.P. da Palestrina, principal autor italià de la Contrareforma.

Tomás Luís de Victoria, principal autor espanyol de música religiosa.

 

 Exemple d’imitació al motet O Magnum mysterium de Tomás Luís de Victoria:

 

 

Alguns instruments renaixentistes:

 

El llaüt:

 

 

La viola de mà (se’n diu així perquè es toca amb els dits de les mans). És l’instrument semblant a la guitarra que toca l’àngel de dalt de tot:

 

 

La viola de gamba (dita així perquè es toca entre les cames):

 

 

Altres imatges relacionades:

 

La impremta de Gutemberg:

 

 

 

Aspecte que oferia la música impresa:

 

 

El món abans dels nous descobriments geogràfics:

 

About these ads
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s