La música del barroc

 

AUDICIONS OBLIGATÒRIES relacionades amb aquest tema:

 

1. El primer moviment del Concert de Brandemburg núm. 1, de J. S. Bach, Allegro (Concerto Grosso ).

2. El primer cor de la Passió Segons St. Mateu, de J. S, Bach (Oratori).

3. El primer moviment del Concert per a oboè Op. 9 núm. 2 de Tommaso Albinoni, Allegro e non presto (concert per a solista).

4. L’Ària de les Variacions Goldberg BWV 988 de J. S. Bach per a clavicèmbal.

5. La Reveuse, per a viola da gamba i baix continu, de Marin Marais.

 

L’enllaç és el següent:

 

http://cid-3255b303a6caad46.skydrive.live.com/browse.aspx/.res/3255B303A6CAAD46!644

 

RESUM

 

  1. Periodització: 1600-1750, aproximadament. La data 1750 coincideix amb la mort de J. S. Bach.
  2. Conceptes: La Polifonia i el contrapunt segueixen sent conreats, sobretot en l’àmbit de la música religiosa, però trobem ja la música basada en el nou sistema compositiu, el de lharmonia funcional, que es delata en les composicions basades en acords (i, per tant, d’”estructura” més aviat vertical que no pas horitzontal). El baix continu¸ el sistema de “taquigrafia” musical que resumeix els acords, fa acte de presència, i, de fet, dóna nom al període, que es pot anomenar Període del Baix Continu (BC). Veieu la fotocòpia de Händel (que també trobareu més avall).

 

    1. MÚSICA VOCAL BARROCA:

 

A.1. Música religiosa: el conreu de la Missa i del Motet segueix igual que als períodes anteriors. Ara bé, al barroc trobem també la Cantata religiosa i l’Oratori. La missa i el motet són de caràcter més aviat contrapuntístic, mentre que la cantata i l’oratori poden ser més harmònics, com l’òpera. La Passió segons St. Mateu entra dins de la categoria dels Oratoris.

 

A.2. Música profana: el naixement de l’Òpera pels volts del 1600 en el si de la camerata fiorentina del comte Bardi ( una acadèmia de Florència), és potser l’esdeveniment més important pel que fa a la música vocal barroca. Es tracta d’un drama en música que s’estructura en un seguit de recitatius i d’àries, a més de números instrumentals, corals i, de vegades, danses.

 

La diferència entre la Cantata religiosa  l’Oratori i l’Òpera és que aquesta darrera era (i és) escenificada en teatres especialment construïts per a tal efecte, mentre que els primers no ho eren (d’escenificats). L’Òpera sovint emprava les llengües modernes, mentre que algunes cantates i oratoris estaven en llatí, tot i que això no sempre és així.

En canvi, tenen com a trets comuns que s’estructuren exactament igual: números instrumentals (com a les Obertures) i corals amb recitatius i àries. En la música religiosa, però, hi ha més números corals, mentre que per raons òbvies no hi trobem danses. Si no entenguéssim el text i no veiéssim si la música s’escenifica o no, segurament no podríem distingir un Oratori d’una Òpera.

També trobem Cantates profanes, generalment per a pocs cantants, i que eren interpretades en les Acadèmies d’intel·lectuals.

 

    1. MÚSICA INSTRUMENTAL BARROCA:

 

b.1. La Suite: com el seu propi nom indica (en francès suite vol dir “seguit”), es tracta d’una successió de danses que formen un tot més o menys tancat, i que es concep com a una sola obra. Aquestes danses s’ordenen de manera que contrastin entre elles: una allemande, que és de caràcter majestuós sovint ve seguida d’una gavotte més ballable, i aquesta potser d’una sarabande molt severa. Molts cops la Suite acaba en una giga, que és de moviment molt ràpid. Que siguin danses no vol dir que es ballin. Els compositors adoptaven la seva forma, ritme, moviment i caràcter per a crear composicions abstractes, de concert. Molts cops les Suites anaven precedides d’un Preludi de tipus improvisatori, o d’una toccatta, si era per a instrument de teclat.

 

b.2 La Sonata i el concert (concerto): ambdues es basen en el principi del contrast entre: moviments i blocs sonors. M’explico. Moviments perquè el primer moviment (dit així de la primera peça que configura la sonata o el concert) contrasta en caràcter, ritme, tempo, tonalitat, etc., del segon, i aquest del tercer, etc. Per exemple, veieu el contrast entre el primer i el segon moviments dels Concert de Brandemburg núm. 1 de J. S. Bach. Veureu que el primer és molt més animat que no pas el segon. De fet, són molt diferents. Entre blocs sonors, sobretot al concerto: el bloc del tutti (el gruix de l’orquestra) contrasta amb les intervencions dels solistes. Escolteu el tercer moviment del Concert de Brandemburg núm. 1 o el primer moviment del Concert de Brandemburg núm. 2  per veure com es succeeixen les intervencions tutti i solistes. Podem distingir dos tipus de concert: el Concerto Grosso per a tutti i grup de solistes i el Concert "a seques" per a tutti i solista.

 

b.3 El Preludi i la Fuga: Són formes instrumentals que sovint trobem lligades entre si. La peça de més entitat és la fuga (forma musical on, com el seu propi nom indica, sembla que les veus es persegueixin entre elles), que ve precedida d’un preludi de caràcter menys formal i improvisatori. És molt conegut el Preludi i Fuga en re menor de J. S. Bach.

 

C. Els instruments. A classe us he presentat alguns instruments solistes típics del barroc. Aquí en teniu algunes imatges:

 

El llaüt barroc:

 

 

 

 La viola da gamba:

 

 

El clavicèmbal:

 

 

Partitura de Händel amb el Baix Continu en el darrer pentagrama:

 

 

RETRATS DE COMPOSITORS:

 

Johann Sebastian Bach:

 

 

G. F. Händel:

 

 

Antonio Vivaldi

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La música del barroc

  1. pol ha dit:

    eps xavi ja he entrat al teu bloc, jeje aixo es mareix un notable minimPOL

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s